Vota ara
"Paga a l'ordre de: Dolors". Vaig tenir a les mans el primer primer sou i em vaig emocionar! Aquest no va ser el ingrés inconsistent que vaig obtenir per cangur, sinó un salari real d’un treball real. El meu professor de negocis de secundària m’havia recomanat per ocupar-me com a recepcionista a temps parcial a la clínica mèdica de la petita comunitat on assistí a la secundària. Va ser una oportunitat perfecta per adquirir experiència en el lloc de treball abans de la meva graduació, que seria un complement important al meu currículum quan vaig començar a cercar feina. L’aprenentatge de l’oficina, la interacció amb els pacients i l’obtenció d’experiència treballant en un entorn professional eren competències que adquirí amb moltes ganes. M'ha encantat!
Aquell dia, com sempre, vaig entrar a la clínica després de l’escola per començar el meu torn, només que un company de feina em digués que aniria immediatament a parlar amb el responsable de l’oficina. Vaig pensar que alguna cosa estava malament. Es podia escoltar una caiguda de pins i les salutacions típiques i simpàtiques eren absents. Mentre estava asseguda nerviosament a la cadira que hi havia al davant del seu escriptori, em va dir: "T'has adonat que vas deixar la caixa forta desbloquejada ahir a la nit?" Estava impactat i molt avergonyit. Sempre em vaig considerar molt responsable i em vaig prendre seriosament els deures. Aquest treball era valuós per a mi i en aquell moment vaig pensar que seria acomiadat.
La caixa forta d'entrada de la clínica era enorme i similar a la que veieu en un banc. Contenia els rebuts del negoci del dia. Durant aquesta època, la majoria dels pacients pagaven en efectiu o amb un xec personal, i se’m va assignar la responsabilitat de posar els diners a la caixa forta i de tancar la caixa forta i l’edifici després que l’últim pacient sortís de la clínica. He fallat! Va decebre les persones que van confiar en mi per dur a terme les meves responsabilitats i em vaig decebre.
El director de l’oficina no em va acomiadar aquell dia. Ella va reconèixer que estava devastada perquè havia comès un error tan enorme. Segons la seva saviesa, sabia que mai més cometria un error similar.
La meva ment estava errant aquell dia, pensant en un proper examen o quina tasca havia de fer aquell vespre? No me'n recordo. Avui no són importants els meus pensaments. El que és important és que aquell dia no estava pensant en les meves responsabilitats.
Què vaig aprendre? Cometre errors són part del procés d’aprenentatge de la vida. Si cometre aquest error m’havia impedit acceptar responsabilitats importants en posicions futures, la meva vida hauria adoptat un camí molt diferent. Viure la meva vida per por a un fracàs podria haver estat el resultat d’aquest incident. No vaig negar no bloquejar la caixa forta, acceptant plenament la responsabilitat de les meves accions. Quan el gerent de l’oficina va prendre la decisió de confiar en mi i em va donar una segona oportunitat, vaig aprendre la importància de confiar en els altres i de donar-los una altra oportunitat a la gent.
Hi va haver altres lliçons que vaig prendre d'aquell incident? El meu marit sovint es riu amb les notes que em faig recordant-me de les tasques que he de fer. Sí, sóc un fabricant de llistes! No oblidaré mai més les tasques importants de la meva vida.
La meva decepció en mi mateix aquell dia em va ensenyar la importància de ser totalment responsable de les meves accions en el futur. No hi ha excuses.
