Excel té diverses funcions de data incorporades que es poden utilitzar per calcular el nombre de dies entre dues dates: cada funció de data fa un treball diferent, de manera que els resultats difereixen. El DATEDIF La funció es pot utilitzar per calcular el període o la diferència entre dues dates en dies, mesos i anys.
Usos per al DATEDIF La funció pot incloure propostes de planificació o redacció per determinar el termini per a un projecte proper; també es pot utilitzar, juntament amb la data de naixement d'una persona, per calcular l'edat d'un individu en anys, mesos i dies.
Sintaxi de funcions DATEDIF i arguments
La sintaxi d'una funció es refereix al disseny de la funció i inclou el nom de la funció, claudàtors i arguments. La sintaxi per a la DATEDIF la funció és:
= DATEDIF (start_date, end_date, unitat)
- Data d'inici (obligatori): es pot introduir la data d'inici del període escollit per a aquest argument o, en el seu lloc, es pot introduir la referència a la ubicació d'aquestes dades al full de càlcul.
- end_date (obligatori): es pot introduir la data de finalització del període escollit, igual que el dia d'inici, com a data de finalització real o la referència de la cel·la a la ubicació d'aquestes dades al full de treball.
- unitat (obligatori): Unitat (anteriorment anomenat interval) indica la funció de trobar la quantitat de dies ("D"), mesos complets ("M") o anys complets ("Y") entre les dues dates. L'argument ha d'estar envoltat de cometes com "D" o "M."
Excel realitza càlculs de dates convertint les dates a números de sèrie que comencen a zero per a la data fictícia del 0 de gener de 1900, en ordinadors Windows i l'1 de gener de 1904, en equips Macintosh.
Més sobre l'argument de la unitat
- "YD" calcula el nombre de dies entre dues dates com si les dates siguin el mateix any (fila 5).
- "YM" calcula el nombre de mesos entre dues dates com si les dates siguin el mateix any (fila 6).
- "MD" calcula el nombre de dies entre dues dates com si les dates estiguessin en el mateix mes i any (fila 7).
Càlcul de la diferència en dies amb DATEDIF
A continuació us indiquem com ingressar a la DATEDIF funció ubicada a cel·la B2, com es mostra a la imatge d'exemple de dalt, per mostrar el nombre de dies entre les dates 4 de maig de 2014, i 10 d'agost de 2016.
- Fer clic a cel·la B2 per fer-la la cel·la activa; aquí és on es mostrarà el nombre de dies entre les dues dates.
- Escriviu= datedif ( endins cel·la B2.
- Fer clic a cel·la A2 per introduir aquesta referència de cel·la com aData d'inici argument per a la funció.
- Escriu a coma in cel·la B2 seguint la referència de la cel·laA2 per actuar com a separador entre el primer i el segon argument.
- Fer clic a cel·la A3 al full de càlcul per entrar a aquesta referència de cel·la com a end_date argument
- Escriu a coma seguint la referència de la cel·laA3 .
- Per alunitat argument, escriviu la lletra D en cometes ("D" ) per indicar a la funció que es mostri el nombre de dies entre les dues dates.
- Escriu un tancament parèntesi
- Premeu el botóEntra tecla al teclat per completar la fórmula.
- El nombre de dies - 829 - apareix a cel·la B2 del full de treball.
= DATEDIF (A2, A3, "D")
Quan feu clic a cel·la B2, la fórmula completa apareix a la barra de fórmules que hi ha a sobre del full de càlcul.
Valors d'error DATEDIF
Si les dades dels diferents arguments d'aquesta funció no s'introdueixen correctament, apareixen els següents valors d'error a la cel·la on es troba la DATEDIF la funció es troba:
- #VALUE !: L'error es retornarà si es tracta de data d'inici o de data de finalització no és una data real (fila 8 a la imatge, on el cel·la A8 conté dades de text).
- #NUM !: L'error es retorna si final_date és una data anterior a start_date (fila 9).
La funció DATEDIF està oculta
Datedif és una funció oculta que no està llistada amb altres funcions Data en la fitxa de fórmules d'Excel, el que significa:
- NoFormula Builder està disponible per introduir la funció i els seus arguments.
- Elargument tooltip no mostra la llista d'arguments quan el nom de la funció s'escriu en una cel·la.
Com a resultat, la funció i els seus arguments s'han d'introduir manualment en una cel · la perquè s'utilitzi, incloent escriure una coma entre cada argument per actuar com a separador.
