En tipografia, Old Style és un estil de font serif desenvolupat pels tipògrafs renaixentistes del segle XV. Va reemplaçar l'estil Blackletter de tipus que era d'ús popular en escrits a mà de la data. Moltes de les formes de lletres es van basar inicialment en traços dibuixats amb ploma.
Característiques de les fonts d'estil antic
Les fonts d'estil antic es basen en inscripcions romanes antigues i generalment es caracteritzen per:
- Baix contrast entre cops gruixuts i prims
- Serif en forma de falca
- Eix o tensió d'esquerres
- Altures x petites
- Ascendents inferiors majors que l'alçada de majúscules
- Els números tenen ascendents i descendents i varien de grandària
Tipus de fonts d'estil antic
Hi ha dos grups de tipus d'estil Old Style:
- Venecià (Renaixement): fonts venecianes d'estil antic van gaudir d'un renéixer de popularitat al segle XX. Les fonts venecianes es llegeixen bé en grans seccions de tipus fent-les bones eleccions per als llibres. Caracteritzat per una tensió diagonal òbvia i una barra inclinada a la minúscula "e", alguns sistemes de classificació tipus posen a Veneçuela a la seva pròpia classe, a part de l'estil antic. Bembo, Centaur, Jensen i Berkeley Oldstyle són exemples de fonts venecianes d'estil antic.
- Garalde (Barroc): amb una barra horitzontal a la minúscula "e", més serifs de falca, una mica menys d'estrès diagonal que l'estil antic venecià i una mica més de contrast entre els cops gruixuts i prims, aquest estil es divideix encara més per país de origen-italià, francès, holandès i anglès. Garamond, Goudy Oldstyle, Century Oldstyle, Palatino i Sabon són exemples de fonts serif d'Old Style. El terme "garalde" és un mashup dels noms de dos prominents tipògrafs de l'època: Claude Garamond i Aldus Manutius.
