Unix no és un únic sistema operatiu. Ofereix moltes variants modernes també conegudes com a sabors, tipus, distribucions o implementacions, que van des dels seus orígens a la dècada dels primers anys de la computació del mainframe. Encara que es basa en un conjunt bàsic d'ordres Unix, les diferents distribucions tenen les seves pròpies ordres i funcions exclusives i estan dissenyades per treballar amb diferents tipus de maquinari.
Principals branques d'Unix
Les implementacions contemporànies de Unix difereixen en si són de codi obert (és a dir, de forma gratuïta per descarregar, utilitzar o modificar) o una font tancada (és a dir, fitxers binaris propietaris que no estan subjectes a la modificació de l'usuari).
- Minix és un projecte de codi obert tipus Unix, rarament utilitzat pels usuaris domèstics.
- Linux és una iniciativa de codi obert per portar un entorn semblant a Unix tant a l'escriptori com a l'espai del servidor. Linux és popular entre els entusiastes de la vostra casa.
- Mac OS X és el sistema operatiu d'escriptori d'Apple.
- El BSD(FreeBSD, DragonflyBSD, NetBSD, OpenBSD) és una branca des de les primeres especificacions Unix, seguint els principis de disseny de la distribució de programari Berkeley.
- AIX és una sèrie d'entorns operatius basats en Unix desenvolupats per IBM per als seus servidors.
- Solaris és un sistema operatiu de servidor propietari basat en Unix i desenvolupat per Sun Microsystems.
- OpenSolaris és una variant de codi obert de Solaris.
- HP-UX és una sèrie d'entorns operatius basats en Unix desenvolupats per HP per als seus servidors.
- OpenServer es basa en FreeBSD i és un sistema operatiu de font tancada. Actualment és propietat de Xinuos. Anteriorment conegut com SCO UNIX, va ser desenvolupat per l'Operació Santa Cruz. SCO va adquirir els drets del sistema operatiu UnixWare, parts dels quals van passar a formar part d'OpenServer.
Ningú sap exactament quants sabors Unix hi són, però és segur dir que si inclou tots els que són obscurs i obsolets, la quantitat de sabors Unix és almenys en centenars. Sovint es pot dir que un sistema operatiu es troba a la família Unix si té un nom que és una combinació de les lletres U, I i X.
Distribucions comuns del consumidor
Al llarg dels anys, els diferents sabors de Linux han gaudit amb més o menys popularitat, però alguns es destaquen com els més utilitzats en ordinadors d'escriptori. Algunes de les distribucions més freqüentment incloses inclouen:
- Menta és una versió d'Ubuntu amb controladors de programari addicionals i personalitzacions menors.
- Debian és un projecte que es factura com un "sistema operatiu universal" i té una important quota de mercat i una base robusta d'aplicacions.
- Manjaro està basat en el projecte Arch Linux i suporta una àmplia configurabilitat.
- Ubuntu és un jugador important en el mercat de Linux. L'objectiu d'Ubuntu és oferir una distribució fàcil d'usar que estigui ben dissenyada i accessible a pesar de les barreres lingüístiques i de discapacitat.
- Antergos També es basa en el projecte Arch Linux. Aquesta distribució ofereix el seu propi programa d'instal·lació personalitzat.
- OpenSUSE és una distribució alemanya de llarga durada que és la versió comunitària de la distribució comercial de SUSE Linux.
- Fedora és un projecte comunitari basat en Red Hat Linux (un sistema operatiu que es va interrompre el 2004).
- Solus és una distribució integrada de scratch des d'Irlanda amb un entorn d'escriptori personalitzat anomenat "Budgie" que sembla l'escriptori antic de GNOME 2 (GNOME és l'entorn d'escriptori predeterminat en moltes distribucions principals de Linux).
- Zorin és una distribució destinada a imitar l'aspecte de Windows per ajudar els nous usuaris de Linux a allunyar-se del sistema operatiu de Microsoft.
- Elemental està basat en Ubuntu i utilitza un entorn d'escriptori personalitzat anomenat Parthenon que s'assembla, en certa manera, al sistema operatiu Mac.
Pot tenir un dispositiu Linux al palmell de la mà. L'entorn operatiu d'Android per a telèfons intel·ligents i tauletes es basa en Linux i es pot considerar un tipus de distribució de Linux per si mateix.
La popularitat de la distribució canvia ràpidament. El 2002, les 10 distribucions principals, per ordre d'interès, eren Mandrake, Red Hat, Gentoo, Debian, Sorcerer, SuSE, Slackware, Lycoris, Lindows i Xandros. Quinze anys després, només Debian roman a la llista de Top 10.
